Cites documentals i fonts: c. de l' Església
"Reconstrucció del temple parroquial.- Recordem ací la manera com fou traslladada la parròquia de Sant Feliu de la seva església de Rahona o de Valrà a la de Sant Salvador de Sabadell. Obtinguda l'aprovació d'aquest trasllat en 1391, va veure's de seguida que l'antiga església de la pavordia era petita pels serveis a què novament era destinada, i es va pensar de derrocar-la per construir-ne una altra de més cabuda. Així ho van fer, sense demanar-ne permís a ningú, i el dia 1er. d'agost de 1420 el patriarca de Jerusalem i bisbe de Barcelona, Don Francesc Clemente Zapera, anà a Sabadell, consagrà l'altar major i celebrà de pontifical en els oficis divins, car aquell dia era la Festa Major en honor de Sant Feliu, antic patró de Sabadell i titular de la nova església. Aquest prelat aprovà tot quant s'havia fet, i encara va excitar el zel dels veïns perquè contribuïssin a l'acabament del temple, i el 20 de febrer següent concedia quaranta dies d'indulgència a tots els qui donessin almoines per a les obres o per a mobles i ornaments. Considerant el nombre de veïns que hi hauria a Sabadell, s'ha de reconèixer que l'església que llavors s'aixecava i que és l'actual [el text de Rius és de 1882] nau principal sense les capelles laterals, era molt capaç per al seu objecte, i que, sense reunir grans condicions de bellesa, tenia unitat i cert gust arquitectònic que després ha perdut." (70-71) "Darrera reforma de l'església. Cementiris.- Per allà els anys del naixement de l'Il·lm. arquebisbe Amat calgué d'obrir les capelles laterals de l'església de Sant Feliu donant-li la forma que actualment [1882] té. I per cert que això fou causa de forts disgustos i de la formació de dos bàndols irreconciliables, el dels blanquillos del nom del rector senyor Blanch i el dels valons sos contraris. Es diu si el dit senyor capellà va prendre el 1751 per a l'engrandiment del temple algun terreny del cementiri del carrer de la Rosa, puix n'hi havia un altre de més petit darrera l'església, i per a compensar la pèrdua del cementiri el va eixamplar per la part del carrer, a la qual cosa s'oposà algun veí que es va creurre perjudicat i va cercar valedors. D'aquí es desprèn l'origen dels dos partits i dels disturbis que no s'acabaren fins pel carnaval de 1767, i que no foren obstacle perquè es portessin a cap les obres projectades." (p.109-110)
"El comerç del diner va atreure a Sabadell alguns jueus, dels que tant abundaven a l'Edat Mitjana a Catalunya. D'ells en coneixem dos que actuaven pel 1283: Estruc de Bellcaire i Jaume de Caldes, el qual sembla que vivia en el carrer de l'Església prop de la Plaça." (p. 108) Segle XVI: "Igualment es va aixecar en la part extrema de l'hort que donava al carrer de l'Església, una sagristia que és el mateix edifici que avui hi veiem, amb una porta de llinda als baixos, una arcada gòtica en el primer pis, i un finestral quadrat, renaixentista. El segon pis d'aquest casal va servir de casa del comú, i va ésser el primer local de Sabadell dedicat expressament a les reunions del Consell ordinari o dels trenta." (p. 201) "Quan, en l'any 1844, el Municipi va vendre els terrenys del cementiri vell per a fer-hi cases, va reservar-se els baixos de la que havia de construir-se a la cantonada dels carrers de la Rosa i de l'Església (abans del Cementiri) per a destinar el local a carnisseries, a fi de tenir vigilats els talladors, nombrosos aleshores, perquè havia estat declarada lliure la venda de carn. D'ací vingué que aquell tros de carrer fos dit de les Carnisseries." (p. 321)